Laberint

No pots desfer aquest embull tan fosc
que el seu anar i venir pels camins del
dubte et provoca sense remissió.
No es pot servir fidelment tants senyors
adversos. És lenta la mort de qui
ha perdut el duel abans de començar-lo.
Mentre et dilueixes pels viaranys
incerts dels sentiments i dius que és
blau el cel, i que la nit no és fosca,
esdevindrà tal volta la tempesta,
i et caldrà cerclar aixopluc dins una
balma contrària, d’on no podràs
sortir-ne més. I, allí, sols hi tindrà
cabuda el desamor.

“El temps passa a Cadaqués”, Quima Jaume